23 de juny del 2012

El text de la Marga Navarro


Parece que fue ayer cuando aparecisteis ante mí en 1º de ESO inquietos ante lo desconocido y curiosos por la novedad, pero han pasado cuatro años y mi caminar cercano como profesora ha llegado a su fin.

Y por eso ahora, cuando se abre un nuevo camino ante vosotros, quiero deseados:

Que no renunciéis nunca a ser vosotros mismos: respectad vuestros valores y vuestra identidad.

Que apostéis por la solidaridad y la tolerancia comprometidas con la justicia.

Que no perdáis la fe en las personas ni en vosotros mismos: todos sois valiosos necesarios e irrepetibles.

Que estiméis a los amigos de siempre y escojáis bien a los nuevos: con buenos amigos la aventura se hace inolvidable.

Que cuidéis de vuestras familias: no hay nada en este mundo que pueda superar un amor tan grande como el que os tienen.

Que seáis felices siempre y que consigáis todas las metas que os propongáis en la nueva y gran aventura que a partir de ahora comienza para vosotros.

¡Suerte y adelante siempre!
                                                                                              Marga Navarro
                                                                                              Junio 2012

El text d'en Jordi Milà


Hola!

A la majoria de vosaltres us he explicat un munt de coses durant els anys que hem coincidit en aquest univers tan especial anomenat ESCOLA.

Permeteu-me que m’acomiadi de vosaltres explicant-vos un últim conte.

“ Hi havia una vegada dos nens que patinaven sobre un llac gelat. Era una tarda nuvolosa i freda, però els nens jugaven sense preocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un dels nens va caure a l'aigua, quedant atrapat. L'altre nen, veient que el seu amic s'ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb totes les seves forces fins que va assolir trencar la gelada capa, va agafar al seu amic i el va salvar.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar com ho havia fet, doncs el gel era molt gruixut. - És impossible que ho hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites- afirmaven. En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir: - Jo sé com ho ha fet. - Com? - No havia ningú al seu al voltant per a dir-li que no podia fer-ho.”

Penso que és un bon resum de com ens poden arribar a limitar les creences negatives. Més que la pròpia realitat. A mi m’agradaria molt tornar a tenir un món com el vostre. Un món ple de possibilitats on les coses que podeu ser ser encara superen a les que no.

Així doncs, aprofiteu bé la vostra vida i feu-ne d’ella una obra d’art.

Jordi Milà Sampera.

El text de la Mireia


12 de juny de 2012

Quan es va apropant la vostra festa de graduació començo a reviure temps passats i buscar fotos que tinc guardades!
Me les miro i me les remiro i em vénen a la memòria molts i molts records…
Quin greu no poder-vos acompanyar en aquest nit tan especial... alegria per la novetat del nou camí que encetareu i a la vegada tristesa pel que deixeu. Són molts anys entre nosaltres...
Us vaig tenir a P-5, no a tots, ja que llavors éreu dos grups però amb molts de vosaltres hi ha hagut un lligam afectiu especial.
Us recordo com un grup bastant tranquil amb el que vaig treballar molt a gust, murals, experiments amb pintura..., molt participatius.
Amb molts de vosaltres he compartit festes d’aniversari, festa de primera Comunió, sopar de final de Primària, bons records...
Vau ser l’últim grup amb doble línia fins a 6è.
Arriba l’ESO i tots us trobeu tots a la mateixa classe, noves amistats, noves experiències i nous companys.
Tot i que al llarg dels anys us aneu oblidant dels profes d’infantil m’alegra veure-us pels passadissos, intercanviar un bon dia amb alguns i amb d’altres hem anat parlant més sovint...
Ara començareu una nova etapa. Desitjo que vagi acompanyada d’il·lusió per fer moltes coses, conservant l’amistat dels vostres companys i amb els valors que heu anat consolidant.
Ens agradarà saber de vosaltres.
Sempre us recordaré amb molta estimació!!!
Una abraçada:
                                             Mireia

El text de la Cande


Hola a tots i a totes! 

Sembla mentida que hagin passat tants anys, gairebé ni us reconec. Recordo encara amb carinyo i enyorança les nostres celebracions de la lliga i de la Champions amb la rua al pati i amb l’himne del Barça a la classe tot escrivint a la pissarra amb els colors pertinents  VISCA EL BARÇA!! De les lluites amb les carpetes, agendes, deures, divisions…Recordeu quan vem aprendre el cant de “Els Segadors”? ……i quantes coses més……Va ser genial! Quants moments i estones compartides! Inoblidables! Us en diría tantes de coses! Ara mateix us estic veient en una fotografía que tinc vostre de quan estàvem junts a quart de primària ,tots vestits amb la samarreta,gorros i bandera del Barça. Mira que n’hereu de “culés”,eh? On són aquelles cares de trapelles? De segur,que en algún racó,encara en queda una micad’aquell i aquella trapella.Bé,nois i noies! L’etapa a la nostra escola s’ha acabat, comenceu un camí nou ple de preguntes, incerteses, il.lusions, pors, alegries, tristeses, desencisos…..Espero que en aquest mar intens ple de vida sapigueu trobar el vostre camí.

“Que la vida us doni un camí ben llarg”

Fins a sempre.

Cande.

El text de la Montse Rosanas


El Masnou, 22 de juny de 2012

No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, que ara s'esvaeixen,
Camins, que has de fer sol,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja són nous.

Camins, que haureu d’anar fent sols… des de l’escola us hem acompanyat tant com hem pogut, tant com hem sabut. Hem arribat fins aquí. Avui.
Ara comenceu un camí diferent, potser més difícil, potser més llarg; tal volta us espanti, segons com us pot fer entrebancar; de vegades se us farà pesat… però sempre endavant!
Però, agafeu un mapa per saber on voleu anar; preneu aigua fresca en abundància; apropeu-vos a bons companys que us ajudin; poseu-vos un bon calçat que us faci suportar millor el terra pedregós; tingueu a mà alguns mitjons de recanvi; porteu algunes tiretes per si se us fa una llaga… I no defalliu, tots els camins arriben a algun lloc. No perdeu el coratge.
I si ens necessiteu, serem aquí!

Montse Rosanas

22 de juny del 2012

I avui és el comiat...

Avui 22 de juny posem punt i final. O hauriem de dir punt i seguit? punt i final ja que finalitza una etapa. Punt i seguit ja que els alumnes seguiran tenint les portes obertes de la que, fins avui, ha estat la seva escola. Enhorabona noies i nois! Felicitats i endavant!