El text d'en Jordi Milà

Hola!

A la majoria de vosaltres us he explicat un munt de coses durant els anys que hem coincidit en aquest univers tan especial anomenat ESCOLA.

Permeteu-me que m’acomiadi de vosaltres explicant-vos un últim conte.

“ Hi havia una vegada dos nens que patinaven sobre un llac gelat. Era una tarda nuvolosa i freda, però els nens jugaven sense preocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un dels nens va caure a l'aigua, quedant atrapat. L'altre nen, veient que el seu amic s'ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb totes les seves forces fins que va assolir trencar la gelada capa, va agafar al seu amic i el va salvar.

Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar com ho havia fet, doncs el gel era molt gruixut. - És impossible que ho hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites- afirmaven. En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir: - Jo sé com ho ha fet. - Com? - No havia ningú al seu al voltant per a dir-li que no podia fer-ho.”

Penso que és un bon resum de com ens poden arribar a limitar les creences negatives. Més que la pròpia realitat. A mi m’agradaria molt tornar a tenir un món com el vostre. Un món ple de possibilitats on les coses que podeu ser ser encara superen a les que no.

Així doncs, aprofiteu bé la vostra vida i feu-ne d’ella una obra d’art.

Jordi Milà Sampera.